domingo, 31 de julio de 2011

Sleeper Class

Ja ho deia el famos tema "Sleeper Class" del prometedor grup de post-rock Rocamadour (no els trobareu a l'Spotify, pero la maqueta surt al setembre): Un tren azul parte hacia el mar / con un infierno en su interior. Si ara la pogues reescriure, hi hauria d'afegir noves estrofes parlant de mes fauna i flora que un pot trobar-se en els ferrocarrils indians.
El viatge Mumbai - Kochi dura 38 hores, tot i aixo, nomes obte el lloc numero 3 en el ranking de viatges mes llargs que m'he cascat pel pais.
Primer de tot vull donar gracies a la meva guitarreta, que sempre ajuda a acostar-se a les persones alienes quan un es timid com jo. 
Tambe vull  agrair les hores passades a en Djan Odmaka, company de viatge nigeria, 20 anys, casat i amb un fill de tres anys, que viatja sol en busca d'un amic. Quan parlo amb ell, em surt l'accent de Harlem amb el que acostumo a adressar-me a la petita Promise del centre obert.
Observeu a la foto com despres de 28 hores jo tinc la ratlla al costat i ell ja no te ni ratlla.

Una mica menys de gracies al grup de 35 xavals indis que ocupen el vago el vespre del primer dia. Simpatics pero excitats, em demanen innumerables bisos del nou tema de moda a Bollwood: "Senyorita" (el blockbuster de la temporada a Bollywood passa a Espanya). Tenen aquest perfil tan curios postadolescent hindu en que presumeixen de beure whisky, de tenir tres novies, de tenir videos porno al mobil (cosa que em fan comprovar) pero alhora van encantats a passar un cap de setmana "espiritual" al temple de Tirupati i flipen amb colors amb les fotos que els ensenyo del Mahabharata 2011. Es questionen nomes com es que Krishna es interpretat per una dona.

La comunicacio entre en Djan i els xavalins es dificil pel tema dels accents, per la qual cosa exerceixo de traductor. El punt algid de la conversa arriba quan un dels nois li pregunta sorpres com es que porta els pantalons amb taques de pintura; el bon jan d'en Djan mira de dir-li que els texans son aixi mentre l'altre li pregunta si es pintor. Amb cara d'agobiat en Djan em mira i li dono la paraula clau: Fashion. La conversa es repeteix fins a 6 o 7 vegades amb altres joves: Painting? No, fashion. Arriba un moment en que els indis ja s'ho responen entre ells: Paint? New feishon! 

L'ultim que vull destacar dels trens es el servei de neteja. Cada any que torno a l'India se m'acumula una sensacio barreja d'esperansa i por pensant en com haura canviat el pais. Despres sempre resulta estar igual. Pero aquest cop he vist una millora: els vagons ja no els netegen criatures pidolant sino que ha pujat un operari a fer la tasca! I sabent el risc que comporta la feina, anava amb un casc d'obra.

Acabo amb unes imatges d'un dels comics del MHB que he adquirit amb la intencio de demostrar-li al senyor Lluis Sala que l'utilitzacio d'una perruca determinada en la caracteritzacio del personatge de Drona no era pas un caprici del director ni una eina per a esventrar la dignitat de l'interpret sino un element imprescindible dins l'estetica local.
Una prova mes de que el MHB enganxa arreu on va: durant unes hores, en el compartiment, erem un negre cristia, un indi musulma i un blanc hindu absolutament absorts en la lectura de les histories dels Pandaves i companyia. La propera publicitat ens la fara el paio de Benetton, segur.

Com deia Tagore: En un tren no hi pot haver-hi hagut Biriyani del bo sense un chili dins.

2 comentarios:

  1. Jo ja marxo demà Rikki. Ens veiem allà en poquets dies!

    ResponderEliminar