Torno a Chennai per passar el diumenge amb la Sandhya, el Ranju i la Nevaeh. Despres d'esmorzar sento tambors pel barri i baixo a fer un cop d'ull. Estan comensant una cerimonia al temple hindu del costat. Sembla que hi ha una avia un pel desmelenada i pels gestos sembla que estigui com posseida. Es posa a ballar freneticament al ritme dels tambors.
Al cap d'una estona porten una cabra, li ruixen el cap amb aigua. M'expliquen despres que si la cabra no mou el cap, se salvara, pero no acostuma a passar. Efectivament, s'espolsa l'aigua movent la testa.
Despres de molts problemes per lligar-li les banyes i immobilitzar-la, li tallen el cap d'un cop de fals.
Els homes l'aparten i un sacerdot comensa a repartir sang pels aires. Aqui decideixo marxar, crec que ja he vist prou.
A la tarda visito la Biblioteca Aditya de Chennai. Es enorme, segons em diuen, la mes gran d'Asia. Em passo les hores llegint Ramaianes i Mahabharates en diferents versions.
Al vespre passo, per acabar el dia de cerimonials, passo per una esglesia cristiana forsa famosa. Veig un ritual que s'ha convertit en frase feta i que a l'India es adaptat amb luxe de seda: les dones que es queden per vestir sants, amb sari.
Al cap d'una estona porten una cabra, li ruixen el cap amb aigua. M'expliquen despres que si la cabra no mou el cap, se salvara, pero no acostuma a passar. Efectivament, s'espolsa l'aigua movent la testa.
Despres de molts problemes per lligar-li les banyes i immobilitzar-la, li tallen el cap d'un cop de fals.
La sang comensa a brollar per tot arreu i la iaia es tira damunt del coll del xai
Al vespre passo, per acabar el dia de cerimonials, passo per una esglesia cristiana forsa famosa. Veig un ritual que s'ha convertit en frase feta i que a l'India es adaptat amb luxe de seda: les dones que es queden per vestir sants, amb sari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario